O “no només hi ha ‘patatas’ catalanes o basques, n’hi ha també de valencianes, murcianes, balears…”

La primera frase -la del títol- és preciosa, forma part de la campanya de recolzament a l’ús del valencià que ha llançat la Conselleria d’Educació i Cultura fa pocs dies. L’he feta servir hui al meu discurs en la compareixença de Rajoy per Catalunya. I, a més, he emprat els verbs escoltar, dialogar, consensuar, persuadir, seduir. Són verbs que ajuden a la convivència, que ajuden moltes parelles a conviure, a tindre un projecte de vida junts.

El que mai funciona és allò de: “eres mía, sólo mía“. Li he demanat al president Rajoy que hi faça cas, que construïsca ponts i no els dinamite, que faça servir eixos verbs per resoldre el problema amb Catalunya.

Però també he fet servir la segona frase, la de “las patatas”. No només hi ha un problema a Catalunya, el valencians també tenim una “patata”, també tenim un problema. O molts. I també s’ha de parlar de la nostra “patata”, de la valenciana, d’una vegada per totes.

I, de pas, li he recordat la impunitat de les agressions feixistes de dilluns i que un fiscal demana comdemna per al PP per corrupció.

Que un sol arbre no tape el bosc. Hi ha vida, hi ha problemes més enlla de Catalunya.