No tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat, fins a l’obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi.”

Estic completament segur que jo – i tants i tants- no seria qui sóc, si no hagués existit Joan Fuster. Molts ens reconeguem en eixes paraules i intentem mantindre la mateixa passió que ell.

Hui, amb l’obertura de la casa de Joan Fuster, hem fet una passa més per rescabalar el llegat i la memòria d’un dels grans intel·lectuals europeus del segle XX, que sempre fou fidel al seu país i al seu poble, Sueca.

Hui he sentit una gran satisfacció quan hem obert les portes. Hi havia el president de la Generalitat, i el Conseller de Cultura, i la Vicepresidenta de la Diputació, i l’alcaldessa de Sueca i tota la corporació, i un grapat d’escriptors, d’artistes, de professors, d’amics, de suecans….

I he sentit que hui, els valencians, posàvem una fita més a l’hora de fer justícia, a l’hora de reconéixer l’homenot que fou Joan Fuster.