Hui hem tingut el debat d’investidura. Deliberadament, en el meu discurs, he volgut emprar la referència a la novel·la de Giuseppe Tomasi di Lampedusa “Il Gattopardo“, on un dels protagonistes diu la coneguda frase: “Cal que alguna cosa canvie per a que tot seguisca igual“. I per això he batejat el pacte del PP i C’s com “el pacte del Gattopardo“.

Doncs bé, això són els “150 compromisos para mejorar España” que han signat Mariano Rajoy i Albert Rivera, un acord on sembla que alguna cosa canvia, però, al remat, servix perquè seguisquen governant els de sempre: Rajoy, el PP i els grups econòmics que representen. A més, el pacte amaga una amnistia encoberta per a tots el processos de corrupció del PP. Només per això ja no podíem votar Rajoy.

Però, a més, se suma el maltracte sistemàtic que hem sofert els valencians amb els governs del PP. La nostra economia ha millorat, però ha sigur a pesar del PP. Imaginem si haguerem tingut els recursos que ens pertoquen.

Per això nosaltres hem votat en contra del “pacte del Gattopardo“, perquè nosaltres volem que tot canvie per a que res seguisca igual. I per això hem emplaçat totes les formacions que hui hem votat NO, i ho seguirem fent el divendres, a començar a construir una alternativa sense mirar-nos com a fesols de careta. Ens cal valentia, generositat, inteligència i mirar alt, perquè les oportunitats només passen unes poques vegades en la vida i cal aprofitar-les.

He acabat amb una ciita de Robert Anthony: “El contrari de la valentia no és la covardia, sinó la conformitat“. I nosaltres, la gent de Compromís, no ens aconformem.

Vos deixe l’enllaç del nostre discurs: