El gust amarg del DNI

Dijous passat, quan vaig alçar els braços i em vaig posar el DNI a la boca per denunciar la llei de Seguretat Ciutadana, un amic m’envià un missatge: Quin gust fa el DNI? Amarg, sense dubte, li vaig contestar.

Hui s’han aprovat definitivament el Pressupostos Generals de l’Estat i, com era de preveure, quasi res no ha canviat. Una sola esmena per als regadius tradicionals de la Ribera i para de comptar. Els valencians, novament, ens quedem en la perifèria.

Novament per baix de la mitjana de la inversió espanyola. Com sempre. Amb governs del PP i amb governs del PSOE.

Hui he tret un gràfic que és força eloqüent. Un gràfic de les Cambres de Comerç valencianes on es veu clarament que la inversió mitjana per habitant en el període 2000-2013, sempre ens deixa als valencians per baix de la espanyola. Mane qui mane. La línia blava de dalt és la espanyola i la de baix la valenciana i la nostra sempre està per baix. Ja és hora de dir prou! No ploriquem, no pidolem, només exigim el que és just: un tracte igual als demés. Perquè si no és així, el DNI ens resulta molt amarg per als valencians.

inversions:habitants

Vos deixe el vídeo on he aprofitat per parlar dels “hooligans” que, sovint, m’auquen quan estic a la trona.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *