Axel i Rachel, la mare coratge

Ahir, l’anècdota del pa i de l’exabrupte de la Celia Villalobos, van deixar en segon pla una història que vaig fer present a la trona de l’hemicicle. Que tenia molt d’interés que es fera present.

Quan estava parlant que l’infrafinançament i les poques inversions provoquen retalls i serveis que deixen de prestar-se. Vaig voler posar cara i ulls al patiment que provoquen i vaig posar dos exemples. El primer el de la presa de pèl als regants valencians que després de prometer-los inversions per valor superior als 10 milions per a modernitzar els regadius en els exercicis de 2014 i 2015. Després d’aprovar-ho pel Consell de Ministres, ni han vist un € enguany ni els pressupostos tenen cap partida per a ells. Una presa de pèl en tota regla. Una falta de respecte absoluta. Una vergonya.

L’altre exemple va ser el d’Axel. Un xiquet de 12 anys de Sueca, afectat d’atròfia muscular, amb un grau de dependència del 75%, que només amb la seua mà esquerra mou la seua cadira de rodes.

Axel va a l’institut “Joan Fuster” de Sueca, és un xicon molt intel·ligent. Li agrada l’astronomia. Però necessita un educador -que li correspon per llei- que l’ajude per fer les coses més elementals: entrar i eixir de classe, anar al servei, traure els llibres, eixir al pati…

Va començar el curs sense educador, i eren els seus companys i els professors els qui l’ajudaven. Només la lluita decidida de Rachel, sa mare, va fer que els mitjans se’n feren ressó. I, només aleshores, la Conselleria va accedir a enviar un educador.

Però només de 8 a 11’30, la resta d’hores fins les 3 de la vesprada se les ha d’arreglar amb la solidaritat dels companys i professors.

Estes són les cares de les retallades. Estes són les conseqüències de que siguem un territori que paga més que rep. I mentre Axel espera un educador a temps complet, el PP valencià vota sí a uns pressupostos que ens maltracten com a poble. Que ens insulten.

Montoro, però, riu. I Fabra ja ho sabem, no pinta fava.

Vos deixe el video amb el fragment que parle d’Axel.

(Foto de Julián Sáez)

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *