Senyor Montoro, li propose un repte

Hui al Congrés hem discutit de la famosa regla del “gasto” i del dèficit de les diferents administracions.

Montoro ha fet un discurs digne del NO-DO: tot va bé, ja hem eixit de la crisi i ningú ho podrà contradir.

Tenia raó, ningú no l’ha contradit, com ha dit Uxue Barkos: no calia, el mateix carrer el contradiu tots els dies, a cada hora.

Front al seu discurs triomfal de la macroeconomia, les dades objectives de la microeconomia, les dades que aporta una institució tan poc sospitosa com Càritas: més pobresa, més desigualtat, menys prestacions socials, més gent buscant en els contenidors i una dada que fa tremolar: que tindre un treball no garanteix eixir de la pobresa.

Per això he acabat el nostre discurs reptant Montoto a que isca al carrer i veja la realitat, a que vaja a una cua d’un economat de Càritas o del Banc d’Aliments.

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *