El ministre Wert passarà (és un dir) a la història per dos coses:
1. Per ser el ministre que ha obtingut la pitjor valoració de la democràcia.
2. Per haver creat problemes on no hi havia, lleis prescindibles i haver-se enfrontat a tots.
Ja he parlat en altres entrades de la xuleria, la nul·la voluntat de consens, el centralisme, la involució i la voluntat d’imposar el seu model sense comptar amb ningú: ni les altres forces, ni la comunitat educativa (pares i mares, professors).
Hui, però, vull parlar d’un altre aspecte negatiu de la Llei. L’anunci que el govern compensarà els costos de l’educació dels xiquets i xiquetes que no puguen estudiar en castellà. Això és buscar problemes on no hi ha. Això és mentir. Això és enfrontar a les persones per la llengua que parlen. Això és el pitjor que es pot fer en política: buscar un rèdit electoral provocant un conflicte on no hi ha.
I el pitjor de tot és l’actitud seguidista, obedient, complaent, genuflexa de la nostra consellera. Així ens van les coses als valencians per tindre actituds com eixes amb els ministres de Madrid.
Per això ahir vaig voler fer palés el conflicte de l’escola Pare Català de Benimaclet: 71 pares demanen ensenyament en valencià, 2 el demanen en castellà i la Conselleria diu, a meitat de curs, que una de les tres línies en valencià s’ha de reconvertir al castellà.
Pagaran l’educació als alumnes que es quedaran sense poder anar a la línia en valencià? Pagaran als 96.000 alumnes, segons Escola Valenciana, que no poden estudiar en valencià?
Ací vos deixe el vídeo de la injustícia comesa amb el Col·legi Pare Català de Benimaclet: