Cap de setmana intens de festa i de treball. Dissabte a Algemesí, les jornades de l’Assemblea de Regidors/es de les Riberes per parlar de residus. Després reunió a Sueca de la Xarxa de Ciutats Valencianes “Ramon Llull” per començar el procés de renovació de la directiva i reemprendre les activitats.
Diumenge de matí a la Trobada d’Escoles d’Ensenyament en Valencià per mostrar el nostre compromís amb el valencià i amb l’escola pública i el nostre rebuig a les retallades en educació. Un matí preciós i un poble, Antella, ple de xiquets i xiquetes parlant valencià. Un goig. Allí mateix es van plantar una garrofera de més de dos-cents anys i un roure xicotet , el passat que lliga amb el present i la fortalesa de dos arbres nostres que, com el valencià, trascendeixen les generacions i mantenen el seu vigor.
Finalment Alcoi. No havia estat mai i enguany hi vaig anar convidat pel grup municipal de Compromís. Vaig vore l’entrada mora i vaig quedar bocabadat. Un “destarifo” en el sentit positiu de la paraula. Milers i milers de participants, cavalls, camells, bous, “filaes”, ballarines, bandes i bandes de música, dolçainers i tabaleters per tot arreu i el compromís d’un poble amb la seua festa, que ni la pluja va poder apagar. Un goig per als sentits. Enguany he descobert la festa de “moros i cristians” i he pogut gaudir-la a La Font de la Figuera, Albaida, Agullent i Alcoi i en tots els llocs he pogut vore que els valencians som també això, festa. Festa on ens bolquem amb cor i fetge.
I ara ja s’ha acabat la festa. Ara a preparar el discurs de demà. COMPROMÍS ha presentat una esmena a la totalitat dels pressupostos i demà per la vesprada ens tocarà defendre-la, perquè estos pressupostos són absolutament insolidaris amb les valencianes i els valencians.