La setmana passada, el diari “Las Provincias”, em dedicava una pàgina sencera amb el següent titular: “Joan Baldoví, el alcalde màs opaco de la Comunidad Valenciana” sense haver intentat saber la meua versió.

Vaig passar una mala nit i no era per mi exclusivament, sinó per tota la gent que ha confiat en COMPROMIS i pels dubtes que els podia obrir al voltant de la meua gestió al front de l’alcaldia de Sueca.

Vaig parlar amb el periodista i divendres li vaig enviar l’article que teniu més a baix. He esperat dos dies per veure si se’n feien ressò i publicaven alguna cosa. No ha estat així i per això, tal com vaig anunciar ahir al Consell Nacional del BLOC i al Congrés d’Iniciativa del PV us faig arribar la meua resposta.

Gràcies de bestreta a tots els qui m’heu fet arribar la vostra confiança.

JOAN BALDOVÍ, EN DEFENSA DEL MEU NOM

Resulta increïble que amb la situació econòmica actual, quan alguns gestors públics, alcaldes i alcaldesses i, fins i tot, algun president autonòmic, han dut a les seues respectives administracions a la vora de l’abisme, acumulant caixes plenes de factures impagades, que han portat a bona part de la societat productiva al desastre, abocant a milers de negocis menuts al tancament, “Las Provincias” es despatxe amb un article i un titular tan pintoresc, per posar un adjectiu benèvol.

És cert que la Sindicatura de Comptes ha fet diverses observacions als comptes de l’Ajuntament de Sueca. Però també és cert que este ha col·laborat amb la institució facilitant-li tots els documents que ha reclamat i que estaven disponibles. Res comparable amb l’actitud del govern valencià que nega sistemàticament a l’oposició contractes i documents plenari rera plenari o, fins i tot, no els deixa fer preguntes.

La realitat és que l’Ajuntament de Sueca està al dia amb els grans proveïdors (electricitat, telèfon, correus, etc), cosa que no poden dir altres als que els han arribat a tallar la llum de dependències públiques, o envien als ordenances a repartir personalment les cartes; les nòmines dels treballadors públics es paguen quan toca (i sense artificis comptables tirant mà de financeres que assumixen eixe pagament) i els proveïdors menuts cobren amb rigorositat i puntualitat (l’any 2011 està liquidat i estan abonant-se factures de febrer de 2012).

La realitat és que hi ha ajuntaments del tamany de Sueca o inferior que deuen vora 20 milions d’euros en factures impagades a proveïdors. Açò sí que seria motiu per a posar una foto gegant de l’alcalde o alcaldessa deutora en primera pàgina de diari. Perquè eixes persones han dut als seus pobles i ciutats a una situació insostenible, afonant als autònoms que han treballat per a ells.

I perquè els lectors puguen fer-se una idea passe a explicar quina és la situació de l’Ajuntament de Sueca.

UNES QÜESTIONS PRÈVIES

Vaja per endavant que l’Ajuntament de Sueca posseïx uns comptes sanejats i està capacitat per a fer front a la difícil situació econòmica que vivim. Els nostres proveïdors cobren a 65 dies de mitjana, i a pesar de la forta rebaixa de transferències rebudes de l’Estat, gràcies a una gestió austera, el consistori suecà complix amb els seus compromisos.

La càrrega financera suposa tan sols el 10% del nostre pressupost corrent. A més, la nostra ràtio d’endeutament del 56,64% està molt per davall de la mitjana de la majoria dels consistoris. A hores d’ara ja s’han pagat TOTES les factures de 2011 i per això no hem necessitat acollir-nos al pla estatal de préstecs per pagar factures, i ja estem pagant factures del mes de febrer D’ENGUANY.

PER QUÈ HI HA RETARD

El Compte General d’un ajuntament està format pel Compte General del propi ajuntament i dels organismes autònoms i empreses que tinga. L’ajuntament de Sueca té dos organismes autònoms (Consell Agrari i Residència de Majors) i una empresa pública (Aigües de Sueca).

Des de l’any 1996, havent passat diversos alcaldes (4) i regidors d’Hisenda, no es liquidaven els pressupostos del Consell Agrari i de la Residència (que obtenen els recursos de les transferències que els fa l’ajuntament) perquè s’havia extraviat documentació d’eixos anys i no es feia res per solucionar-ho. Per tant, tot i que sí que es liquidava el de l’Ajuntament no es poda enviar el Compte General perquè faltava la liquidació del Consell Agrari i de la Residència. Això no obstant, les liquidacions de l’Ajuntament han estat presentades cada any al plenari, sent positives en tots el casos, com s’explica en la taula adjunta. Això era el que s’enviava tots els anys i mai, fins el 2006, la Sindicatura va fer cap observació al respecte.

LIQUIDACIONS DE L’AJUNTAMENT DE SUECA
ANY ROMANENTS LÍQUIDS POSITIUS DE TRESORERIA

2007 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  1.296.892 €
2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  2.363.842 €
2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  2.033.572 €
2010 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  1.491.271 €

Durant la legislatura en què vaig ser alcalde 2007-2011 vam començar a treballar per tal d’anar liquidant tots eixos anys i, de fet, es van presentar les liquidacions del Consell Agrari corresponents als anys 2001, 2002, 2003, 2004 i 2005 mentre vaig ser alcalde i la de l’any 2006, fa uns mesos sent ja primer tinent d’alcalde. A hores d’ara el procés per acabar de tancar els anys que falten està molt avançat i existeix el compromís d’acabar-lo este estiu.

Les causes del retard en la presentació de documentació es deuen a la sobrecàrrega històrica de treball que pateix el departament d’Intervenció i la falta de mitjans estructurals que afecta totes les administracions locals. A més, des d’Intervenció s’ha donat prioritat a altres expedients, amb l’objectiu principal de satisfer els compromisos econòmics dins del termini i la forma escaient, complint amb els proveïdors de l’Ajuntament i altres ens dependents (EATIMS, Organismes autònoms, associacions locals…), tenint en compte els problemes de liquiditat que travessen les xicotetes i mitjanes empreses. També s’ha prioritzat la tramitació i abonament de beques i ajudes socials, els programes de contractació temporal, els cursos de formació ocupacional, etc… Prova d’esta política de compliment dels terminis legals és l’absència de reclamacions de pagament d’interessos de demora.

Al departament d’Intervenció hi ha el procés normal del dia a dia i a això se li ha de sumar eixa faena extra –molt costosa perquè és d’anys enrere- i per tant es va més a poc a poc del que jo hauria volgut, i per això vam demanar ajut a la Diputació de València, cosa que va concedir enviant un informàtic durant un temps, el que demostra que el que volíem era acabar la faena per presentar-la i no amagar res. Abundant en això, quan vam tindre la inspecció de la Sindicatura de Comptes els vam donar tota mena de facilitats: vam habilitar un despatx amb telèfons i ordinadors, i vam facilitar qualsevol demanda de documentació sense cap mena de restricció.

Ara bé, jo he hagut de carregar i fer una faena que altres van deixar de fer al llarg de més de quatre legislatures.

UN DETALL AMB UNA CERTA IMPORTÀNCIA

En l’informe de la Sindicatura de Comptes apareixen molts altres ajuntaments. Curiosament, un dels que apareix al costat de Sueca és l’ajuntament de Torrent, d’on és alcaldessa l’actual Consellera d’Educació. Curiosament “Las Províncias” oblida este detall. potser la Consellera és translúcida i altres no tenim eixa virtut. Potser fora molt aclaridor, si més no per comparar, que “Las Provincias” publicara també el que diu l’informe de la Sindicatura de Comptes de l’Ajuntament de Torrent.

CONCLUSIÓ

Espere haver aclarit tots els dubtes que s’hagen pogut suscitar després de la lectura de l’esmentat article. Amb tot, mostre la meua disposició a que qui vulga puga demanar la informació que considere necessària i a donar les explicacions que calguen davant de qui siga.