Hui, al debat sobre la cimera europea, he recordat que demà fa 7 anys d’un fet ignominiós: l’accident del metro de valència de 2006. Volia que eixes xifres sinistres, dramàtiques, foren presents al Congrés. Que el president Rajoy les oïra en primera persona. Que els diputats valencians del PP s’avergonyiren del seu procedir quan estaven a València (hi ha 4 diputats que foren consellers del govern valencià en la passada legislatura).

No s’han inmutat. Rajoy no ha dit ni pruna i el PP s’ha negat a aprovar una declaració institucional unànim de tots els grups de la cambra. Fins i tot han presentat un text que parlava de com han funcionat de bé les institucions valencianes.

És el seu procedir: mirar cap a un altre costat, amollar tinta i dissimular. Fariseus amb el cor negre com el carbó i dur com un cudol.

Vos deixe un fragment del discurs i l’enllaç al vídeo de la intervenció.

“Oía ayer las declaraciones de Esperanza Aguirre a la entrada del Comité Ejecutivo del PP:

“Estoy absolutamente abochornada por la corrupción del PP”.

Bochorno es el sentimiento que muchas personas hemos sentido con la reacción del PP valenciano con los familiares de las víctimas del accidente del metro de Valencia de 2006.

Mañana se cumplen 7 años y, como cada dia 3 de cada mes, muchas personas se pondran esta camiseta negra y se reunirán en la plaza de la Mare de Déu:

43 muertos + 47 heridos = 0 responsables

Sr Rajoy haga alguna cosa. No permita que el PP valenciano siga abochornando, ignorando, insultando a estas familias.

Como presidente del PP se lo pido. Haga que, de una vez por todas, haya una investigación, que los responsables den la cara, que no se olvide a estas víctimas…”

Ací teniu el vídeo de la intervenció: